Maria José Recoder és la Vicerectora de Relacions Institucionals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va estudiar periodisme en la mateixa universitat i ha treballat de professora durant molts anys. Va entrar al rectorat amb l’equip de la Rectora Anna Ripoll i sempre diu que treballa a la ‘cuina’ de la UAB.
Perfil biogràfic i relació amb la UAB
 |
| Maria José Recoder, una vida dedicada a la UAB. Foto: S.R. |
Bé, doncs sóc de Mataró nascuda el dia 14 de novembre de 1958, és a dir que tinc 52
anys i en faré 53 aquest any. No val la pena que me’ls amagui. Estic casada des de fa 25
anys i tinc dos fills de 17 i 26.
Què va estudiar i a on?
Sóc llicenciada i doctora en Periodisme, i professora titular d’universitat. Vaig
començar estudiant a l’Autònoma en la promoció 1976-1977, tenia 17 anys quan vaig
posar els peus per primera vegada a la UAB. Fa més de quaranta anys del naixement
d’aquesta universitat, i quan jo vaig arribar no teniem edifici propi. Sempre he sigut
professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació, però des de fa 15 anys també
faig classe a la Facultat de Traducció i Interpretació. La meva àrea de coneixement
és molt transversal i per tant hem permet fer classes tant a una banda com a una altra.
Però tots els càrrecs de gestió els he tingut o a la Facultat de Comunicació o dintre de
l’àmplia estructura del Rectorat.
O sigui que sempre ha estat lligada a la UAB, ja sigui com estudiant, com a docent
o com a gestora?
Si, però una vegada hem vaig llicenciar vaig demanar una beca al govern francès i vaig
marxar a estudiar a París, on vaig fer el tercer cicle. La tesi doctoral la vaig fer a la
UAB, però el DEA (Diploma d’Estudis Aprofundits) el vaig fer a L’école des hautes
études en sciencies sociales (EHESS), i va ser d’Història i Civilització contemporània.
Quan vaig tornar tenia una beca de Formació del Personal Investigador, que me la va
donar el Ministeri d’Educació. Aquesta beca va durar quatre anys, i un cop va finalitzar
vaig continuar de professora ajudant.
Ha treballat a algun lloc més a part de la UAB?
He treballat a molts llocs, però de manera no retribuïda. La meva nòmina principal
sempre ha sigut de la UAB, però també vaig dirigir Radio Palafrugell, ja que vaig
viure allà durant un any. Vaig dirigir la revista Mataró escrit durant cinc anys, i vaig
col·laborar amb Mataró Ràdio. Quan era estudiant, havia estat treballant a la revista El
Maresme i a Iluro Sports. Fins i tot he estat regidora a l’oposició amb CIU. Però diguem
que el que ha pagat la hipoteca del meu pis ha sigut l’Autònoma.
Sempre ha pensat que quan finalitzés els seus estudis seguiria vinculada a la UAB?
Doncs no, jo pensava que seria periodista en actiu ja que quan estudiava ja col·laborava
amb la premsa de la meva ciutat. Pensava que aquest seria el meu camí, però quan
estava fent cinquè (llavors la carrera durava cinc anys) vaig obtenir la beca de
col·laboració amb el Departament de Periodisme. Aquesta beca em permetia col·laborar
unes hores a la setmana amb les tasques del Departament, i a través d’aquesta
vaig veure que el món de la investigació i el món de la docència els trobava molt
interessants. Quan es va acabar, el professor Moragas i el professor Bassets em van convèncer per quedar-me. Mentre estava treballant al Departament, Salvador Alsius em
va convidar a apuntar-me al càsting per presentar el telenotícies de TV3, llavors en els
seus orígens. Vaig guanyar el càsting però no vaig passar la prova psicològica, ja que el
psicòleg va concloure que jo tenia un “excés de vocació intel·lectual” i que no donava el
perfil adequat per treballar a la televisió. És una espina que tinc clavada, i aleshores vaig
decidir quedar-me a la universitat.
Sobre la seva feina
Quina és la seva feina? En què consisteix?
És una mica complicat explicar la feina d’una vicerectora. Quan a mi em pregunten a que em dedico sempre responc a la cuina; quan em refereixo a la cuina ho dic perquè les relacions institucionals vol dir: les relacions internes de la universitat per tant les relacions entre els membres de l’equip, tasques de coordinació, la relació interna de l’equip amb el claustre de degans i les relacions exteriors i els temes de comunicació. Això fa referència a des de les portes obertes de la universitat, passant per el saló de l’ensenyament, fins a estar al corrent de totes les notícies que surten a la premsa de la UAB. Un exemple seria la revisió dels continguts de la revista Autònoma, que és una revista de caràcter institucional. Jo sobretot he de planificar reunions, rebre molta gent, derivar temes cap una o altra banda... No és una feina lluïda, sinó una tasca molt més interna per això uso el terme cuina.
Com és la seva jornada de treball?
Acostumo arribar sobre tres quarts de deu. Per una qüestió de transport, perquè jo visc a Mataró i segons a quines hores el tràfic és molt diferent. Jo procuro estar sempre sobre tres quarts de deu.
Jo se a quina hora entro, però mai a quina hora surto. El dia que més d’hora surto és cap a les set, però normalment acabo de treballar cap a les 8 o les 9, jo faig jornades de deu hores. El problema és que gràcies a les tecnologies els caps de setmana he d’estar pendent molt sovint de la feina.
Què és el que més li agrada de la seva feina?
El contacte amb la gent. Jo crec que serveixo per coordinar, per saber perquè serveix millor cadascú, per posar d’acord a les diverses persones, per treure el màxim de la gent...som un equip molt compacte i és una feina molt intensa, que treu moltes hores i canvia la teva vida familiar, i si no treballes amb gent amb la qual t’entens molt bé i en un bon àmbit de treball destrossa absolutament.
I el que menys li agrada?
Els horaris. No m’agrada no poder fer mai plans de caràcter familiar i la família se’n ressent. Si jo tinc aquest càrrec és perquè els meus fills tenen 24 i 17 anys, perquè si els meus fills fossin petits o ja hauria plegat o m’hauria hagut de replanteja la vida d’un altra manera
La vida a la UAB
Com definiria la UAB?
Crec que és una universitat excel·lent. Realment som una universitat molt innovadora dintre del conjunt de l’estat espanyol. Moltes de les coses que es fan aquí no es fan absolutament en lloc més.
Què té l’autònoma que no tinguin les altres universitats?
Té una característica essencial respecte a la resta d’universitat i és que això és un campus. Això te avantatges i te inconvenients. Realment jo penso que aquest sentit de campus és molt agradable el fet de que sigui com una ciutat. A més a més tenim un sentiment molt de pertinença a la UAB les persones que en som.
El tipus d’alumne ha canviat molt en aquests anys o és manté igual?
Els alumnes canvien. Quan vaig fer la primera classe a l’Autònoma feia periodisme de tarda. Jo tenia 25 anys i tots els alumnes eren més grans que jo i eren molts. Era gent que treballava pels matins i per la tarda estudiava. Clar, era gent molt més combativa i més madura i que tenia uns altres interessos.
Però això que diuen que els estudiants d’ara no llegeixen i no saben res i que són una banda de capgrossos... no només és generalitzar sinó que a més és injust. Que llegiu menys? Doncs sí. Que féu anar millor les tecnologies? Doncs també. Que abans calia explicar com s’havia de buscar una font d’informació i ara us planteu en internet i ho trobeu...una altra cosa és que després sigui fiable.
I l’Autònoma, com ha canviat?
El campus és molt més gros del que era. Vam començar amb dos edificis i ara mira el què tenim. Tenim moltes més comoditats. Quan jo era estudiant el tren ens deixava a l’estació de Bellaterra i veníem caminant fins el campus.
Ara tenim totes les facilitats, fins i tot hi ha una farmàcia a la Plaça Cívica, que hi havia molta gent que ho criticava. Però per la gent d’aquí, si tenies mal de cap i no tenies una aspirina estaves mort!
Això de la “privatització” de l’Autònoma s’ha criticat molt...
Els comerços paguen un lloguer a l’Autònoma i els diners ens entren directament a les arques de la universitat. Jo no veig perquè em deixar que la gent faci un negoci sense pagar un lloguer a la universitat. Arriba un moment en que s’han d’externalitzar serveis.
La qüestió és: qui ha de ser el personal pagat amb nòmina de l’Autònoma? Nosaltres considerem que el professorat i el PAS. Les persones que netegen la universitat, per exemple, no tenen perquè pagar-les amb la nomina de la universitat.
Treball presentat per la secció 5 (grup 21) del Wikidiario, compost per Sergio Ripollès, Marta Rodriguez i Daniel Sainz de Aja.
