Resposta a l'article de Quim Monzó sobre les acampades. Serà enviat a La Vanguardia.
Des de que vaig llegir l’article del senyor Quim Monzó sobre les acampades (“Vet aquí l’spanish revolution” del 19 de maig) estic doblement indignat. Per una banda, perquè participo en el moviment dels “indignats” i per l’altra perquè em va indignar la manera en què Monzó es refereix a les acampades i frivolitza amb les diverses manifestacions què es feren per tot l’Estat.
El cas és que, en el seu article, Quim Monzó no demostra ni saber en què consisteix aquest moviment ni tan sols haver-se esforçat en esbrinar-ho. De fet, la seva addicció al twitter és tal que enlloc de sortir a fer un tomb per Plaça Catalunya a informar-se, va decidir que amb llegir un bon grapat de tuits ja en tenia suficient per fer-se una idea. El que va poder aprendre de les piulades dels “indignats” pot servir per discutir el tema al bar, però quan es tracta d’un espai a La Vanguardia, encara que sigui d’opinió, crec que mereix un poc més de dedicació.
La seva “torrada mental” es demostra quan generalitza després de criticar quelcom tant absurd com un tuit (un sol d’entre milers) que reclama nacionalitzar la banca i sortir de la UE. Però l’argument més ridícul, sense cap mena de dubtes, és el trobar incoherent el nom del hashtag (#spanishrevolution). En primer lloc, perquè no és l’única etiqueta que hi ha a twitter sobre el moviment del 15 de maig. És més, el dia 18 – imagino que fou el dia en què va escriure l’article – ja es podia trobar com a trending topic #acampadasol i, més endavant, #acampadabcn. I per suposat que tots sabem que no s’està fent cap revolució. Que estigui tranquil Quim Monzó, el populatxo no començarà a guillotinar els polítics que tant li fan perbocar. Perquè potser una revolució no es fa amb el 0,0037% de la població es va manifestar el 15-M, però ningú pot negar que el nombre “d’indignats” que, a hores d’ara, acampen, es passegen per les places, que assisteixen a les assemblees i que donen suport a través de la xarxa supera amb escreix els 150.000. Fins i tot Felip Puig deu estar d’acord amb això.
També sembla molt demagògic insinuar que els acampats pretenen acabar amb el sistema democràtic o promoure l’abstenció . Que em digui, si us plau, on ha llegit aquesta bajanada. El que es proposa és no votar als partits majoritaris, els que ara ocupen el poder, ja que la societat en general es sent molt llunyana als polítics que els representen. És clar que Monzó no disposava d’una màquina del temps que el permetés veure que la participació, en aquestes municipals, va pujar del 63,97% del 2007 al 66,23%. I tampoc va poder saber en el moment d’escriure el desafortunat escrit que també van créixer els vots nuls i els vots als partits minoritaris. Per exemple, Escons en Blanc va obtenir 4 regidors en tota Catalunya.
Al menys és d’agrair que a La Vanguardia parlin de les acampades, ja que fins el dia 18 aquest diari no se’n va fer ressò i va obviar, el dilluns 16, la manifestació que reuní a Barcelona al menys 10.000 persones. Però clar, només representen un 0,61% dels barcelonins.
