Benviguts a la República radioactiva de les Terres de l'Ebre

El sud de Catalunya, la zona d'Espanya amb més
centrals. A Guadalajara, la central José Cabrera
està sent desmatellada. 

Nuclears sí o nuclears no. Aquest és el debat que ara ocupa a tants polítics d’arreu del món a conseqüència de l’accident a la central japonesa de Fukushima. És complicat posicionar-se, ja que, amb el cor, diria que l’energia nuclear és contaminant i nociva pel planeta. Però amb el cap, diria que per seguir amb el ritme de vida occidental necessitem totes les fonts d’energia de les que podem disposar i, ara per ara, no ens podem permetre dispensar de la nuclear.

Òbviament la solució és apostar per les renovables. Però, i aquí anem a introduir la part què ens interessa en aquesta qüestió, fins a quin punt em de suportar aquí baix l’impacte de les centrals? Em sembla molt bé que vulguin construir parcs eòlics en alta mar, pot ser el futur, sincerament. Però perquè les havien de col·locar en un litoral (el nostre) on la pesca encara té potencial i que és tan ric en aus? Ja tenim els molins al Perelló, el pantà de la Sènia i dues centrals nuclears. Però ni de bon tros consumim la energia que aquí es produeix. Encara que, per ser honest, cal dir que a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha dues centrals tèrmiques (Sant Adrià i Badalona) i als Pirineus lleidatans hi ha una gran concentració de centrals hidroelèctriques.

Malgrat això, a cap lloc més que al sud de Tarragona hi ha dues centrals nuclears diferents a menys de 40 quilòmetres una de l’altra. Amb això confirmem que les Terres de l’Ebre som el cul món i que només se’ns necessita quan interessa (nuclears, transvasaments, cementeri nuclear). Però les nostres necessitats, com una xarxa ferroviària decent que comuniqui totes les comarques ebrenques amb la capital, són més aviat somnis. El risc d’un accident nuclear sempre existeix. És més, si no recordo malament fa poc van haver-hi problemes tant a Ascó com a Vandellós. Per tant, si amb una central ja hi ha risc d’una catàstrofe, encara que sigui a “petita escala”, imagineu el risc que hi ha amb DUES.

Debat nuclear apart, el que està clar és que si volem energia em d’assumir, primer, què és cosa de tots i que, per tant, tots els territoris tenen que assumir alguna responsabilitat. I segon, que per produir el volum d’energia que necessitem em de posar en risc el medi ambient, tant com si és destrossant el paisatge amb molins de vent com si és amb una nuclear.