Tenim el tauler i les fitxes es mouen

Al règim de Gadafi se li acaba el temps. Les forces rebels estan avançant i han aconseguit conquerir importants punts d’exportació de petroli (la ciutat de Ras Lanuf) i pròximament podrien controlar totes les exportacions petrolieres de Líbia, segons diu el diari El País. Una situació que abans de la intervenció internacional semblava impossible. Perquè, com recordareu, Gadafi es trobava a punt d’aniquilar la capital de la revolta, Bengasi.

Un soldat rebel s'aprofita de les municions que els gadafistes
han abandonat en un dels enclavaments recuperats
pels insurgents. Font: El País 

Paral·lelament al camp de batalla, a la premsa britànica sona la teoria de que la coalició podria estar lliurant armes als rebels per poder fer front al Coronel. Tot i que el ministre de defensa britànic, per suposat, ja ho ha desmentit, aquesta idea no sembla tant descabellada. Des de la intervenció de la OTAN, la balança de la guerra s’està decantant poc a poc cap als anti-gadafistes quan ja gairebé no quedaven esperances per la victòria de la revolució. Ara, que amb el suport d’occident tornen a plantar cara, el primer que fan és recuperar el control dels enclavaments petroliers. Per què, ens preguntem? És una estratègia per deixar als gadafistes sense combustible? És el més raonable des del punt de vista militar. O, d’altra banda, és el que els rebels han de pagar els “regals” que els han fet els aliats amb l’or negre? Personalment, em quedo amb les dues possibilitats.

El que sí és cert és que tots els països de la coalició coincideixen en què Gadafi ha de deixar el poder, és a dir, la guerra no acabarà fins que guanyin els rebels. Per tant, ja comencem a saber que els plans de la OTAN van més enllà de la simple protecció de la població civil líbia. Però clar, com que la seva tasca es “limita” a això i a assegurar la ja famosa zona d’exclusió aèria, han de recórrer a una altra estratègia: aprofitem que molts ciutadans libis no volen abandonar les seves aspiracions democràtiques, els donem fusells i municions i ja tenim un exèrcit per combatre a Gadafi.

Un rebel libi, armat amb un llençagranades RPG-7,
posa davant d'un tanc de l'exèrcit de Gadafi destruit prop
de Bengasi. Font: El País.

A aquestes altures de la guerra ja tenim el tauler disposat i les fitxes s’han començat a moure. Per una banda, Els gadafistes van reaccionar derribant un avió de la coalició; per l’altra, hi ha la OTAN, que ha assumit finalment el comandament i tenim a països com Regne Unit i França i Itàlia i Alemanya que presentaran sengles paquets de mesures per resoldre la guerra; finalment tenim a la facció rebel, la que lluita per la seva llibertat, que amb la més que possible ajuda occidental està recuperant el terreny perdut. Ara ens falta esbrinar l’últim interrogant en aquest joc, la norma que encara no ens han explicat: fins quan durarà.