dimecres, 6 d’abril del 2011

Reportatge: L'art d'inaugurar (1a part)

L'AEROPORT SENSE VOLS

Fa ja uns dies, veiem per les notícies als grans polítics (o cacics) del País Valencià Francisco Camps i Carlos Fabra inaugurant el nou aeroport de Castelló. L'aeroport aquest l'haureu vist anunciat en les samarretes del Vila-real i molts llocs més, campanya mediàtica no li ha faltat. El que li falta són avions, un detall sense importància per un aeroport.

Camps i Fabra, triomfadors. Font: J.N. (Público)
Ironia apart, no només no té avions, sinó que no té firmat cap contracte amb cap aerolínia i ni tan sols té el permís de navegació que expedita el Ministeri de Foment. Però això no ha impedit a Fabra i a Camps inaugurar l'aeroport. Sort que Fabra pensa en tot. Si no tenim avions, doncs obrim les pistes al públic i que el poble de Castelló passegi i admiri el regal que els brinda el senyor de les seues terres.

Així negava el senyor Fabra que es tractés d'un acte electoralista: "Hay quienes dicen que estamos locos por inaugurar un aeropuerto sin aviones, no han entendido nada. Durante mes y medio cualquier ciudadano que lo desee podrá visitar esta terminal o caminar por las pistas de aterrizaje, algo que no podrían hacer si fueran a despegar o aterrizar aviones".

El primer dia de portes obertes del nou i flamant aeroport - resultat del "tesón de una persona (Carlos Fabra) con visión de futuro, empeñado en conseguir lo mejor para su tierra", segons diuen els tríptics repartits entre els visitants - unes 20 persones, majoritàriament jubilats, van recórrer les pistes buides. S'havia previst que 3000 curiosos més visitessin l'esperpèntic aeroport amb, atenció, autobusos gratuïts noliejats per l'empresa pública que gestiona la infraestructura, Aerocas. Però el PSOE valencià va denunciar aquest cas davant la Junta Electoral i aquests han prohibit les visites ja que la Llei Electoral prohibeix "qualsevol acte organitzat o finançat, directa o indirectament, pels poders públics que continguin al·lusions a les realitzacions i assoliments obtinguts".

La esperpèntica història d'aquesta inauguració no acaba aquí. Segur que molts dels visitants que es van apropar a l'aeroport de Fabra l'únic dia de portes obertes van veure que per les pistes sí es circulava. No eren aeronaus ni portaequipatges, eren camions i excavadores. Com en tantes altres inauguracions pre-electorals, l'obra no està ni acabava.

I la guinda la van posar uns simpàtics amics del Facebook. Automàticament després de saber-se que les pistes estaven obertes als curiosos, a algun il·luminat se li va acudir organitzar una festa rave per inaugurar l'aeroport com Déu mana. A aquest "esdeveniment" es van apuntar més de 17.000 persones. Malauradament, els que volíem festa ens quedarem amb les ganes. La cancel·lació de les visites guiades per part de la Junta Electoral també va pels que volien gaudir de l'aeroport amb unes copes de més. Si més no, jo proposo seguir amb la festa i fer-la a un altre lloc: en una de les múltiples finques que li han "regalat" al senyor Fabra.

Aquí un vídeo de l'Intermedio sobre l'art d'inaugurar i  sobre aquesta obra mestra de la inauguració que és l'aeroport de Fabra:



Pròximament: 2a part (Les "tisorades" d'Esperanza Aguirra) i 3a part (Inauguracions en Saint Charles)

1 comentari:

  1. jaja lo de les ulleres és per que de petit va tenir un accident amb unes tisores i es arrancar un ull (anava a fer una inaguracio xD)

    inauguracions a Saint Charles es una clara al·lusio a la gran saga Corrupcion en Saint Charles, pero enlloc de corrupcio, inauguracions. Algun dia, investigant, trobarem corrupcio. temps al temps

    ResponElimina