A peu d’Història al compàs del «Vals del obrero»

Article escrit per David González Caballero:

Unes 300 persones s'aplegaven a les portes del Parlament
per donar suport a la llei de la declaració d'indepència.
Font: David González

Un cop més l’autor d’aquest blog i amic personal meu, Dani Sainz, m’ha ensarronat (això sí, de bon grat) per a què anés a veure el que estava passant a un parell de carrers d’on jo visc. Havia acabat la feina o sigui que per estar davant l’ordinador he preferit anar a donar-hi un cop d’ull. Solc anar a córrer un parell de dies a la setmana pel Parc de la Ciutadella però mai m’havia trobat dos policies davant de l’entrada del parc (si exceptuem el dia que es van escapar els llops del Zoo, però bé, això és un altra història). Jo ja intuïa que alguna en passava. Sincerament al passar per davant del mamut i escoltar crits “d’Independència, independència” ja m’olorava que no hi haurien quatre gats. A més de dos-cents metres i ja se sentia la cridòria?

Veia els turistes perplexos i comentant en els seus respectius idiomes el que havien vist allà davant. Ja podia veure alguna cosa: dos furgons blindats dels Mossos. Ai, vells amics! Amb la primera cita que vaig tenir amb vosaltres crec que en vaig tenir prou! M’he animat més al veure’ls i per fi he pogut albirar una enorme estelada que penjava just al davant de la porta del Parlament, a sota de la qual s'hi arraconaven centenars de persones (devíem ser unes tres-centes) de totes les edats i sexes cantant al uníson consignes independentistes.

Treballadors de Yamaha que també es van unir a la
manifestació. Font: David González.

Quan ja m’havia establert a una banda de la barana començo a sentir la música típica d’aquests ambients: L’estaca, l’himne dels Segadors,... Però als pocs minuts escolto una melodia que em resultava peculiar. Estava en castellà! I era de les meves! Era “El vals del obrero” de SKA-P!  Què passa aquí? Llavors he descobert que també hi havia operaris de Yamaha i gent de CCOO demandant al govern que aturi l’ERO que la marca nipona ha imposat.

Així doncs, tots plegats, anàvem fent cridòria fins que han anunciat el resultat de la votació: l’abstenció d’ICV i CiU havien causat la desestimació de la llei d’Independència. El silenci d’indignació ha estat substituït ràpidament per la consigna “Botiflers, botiflers”, que ha estat repetida fins la extenuació, o, millor dit, fins que Mas ha sortit a les 20:30 (dos hores després de que s’acabés el ple).

Em feia molta gràcia el sentit de l’humor amb el que la gent es prenia tan important decisió. A més destaco el fet d’haver pogut conversar amb Uriel Bertran, diputat per SI, que m’ha sorprès per la seva joventut i per ser tant proper amb la gent “del carrer”.

Els diputats i polítics de SI saluden a la gent entre el cordó
de Mossos d'Esquadra. Font: David González.

I així acabo aquesta crònica d’un vespre històric que, amb el ritme del “vals de l’obrer” a tota màquina com a so de fons, m’ha fet cavil·lar sobre el futur de Catalunya.