La nova marca independentista podria igualar al PNB en
nombre d’escons
Després del
cessament de la violència terrorista, el camí de l’independentisme a Euskadi s’ha
quedat sense pedres a l’asfalt. Ara només hi ha la paraula i la democràcia,
terrenys on l’esquerra abertzale ja
ha començat a recollir els seus primers fruits amb Bildu i on espera seguir
fent-ho amb Amaiur, la nova coalició sobiranista i socialista que es presenta a
les eleccions generals.
"Eraiki zubia" o tendint ponts, és el lema d'Amaiur. facebook/amaiur
L’independentisme
al País Basc es va llevar els complexos de sobre gràcies al rotund èxit de
Bildu – coalició formada per Eusko Alkartasuna, Alternatiba i altres grups
d’esquerres i abertzales – als
darrers comicis del maig, on es va quedar a només un 5% de vots d’igualar al
PNB. Van aconseguir 123 alcaldies, entre elles les de Sant Sebastià i la
Diputació de Guipúscoa. Només quedava treure’s de sobre l’estigma d’ETA i quan
la banda va fer públic que deixaven les armes, una eufòria continguda va
recorre les verdes terres basques.
Per molts, encara
no s’ha donat el pas definitiu. Encara falta que la banda terrorista es
dissolgui, però l’esquerra abertzale
a guanyat en credibilitat. Sortu ha estat l’últim intent polític fracassat, justament
per haver estat acusats de seguir els passos de Batasuna, els quals estaven relacionats amb ETA. No obstant, Bildu s’hi va
desmarcar d’altres organitzacions abertzales
il·legalitzades i Amaiur neix sense l’ombra del terrorisme.
Iñaki Antigüedad, cap de llista per Biscaia i cap visible d'Amaiur. facebook /amaiur
En aquest context,
Amaiur – que aglutina, igual que Bildu, a Eusko Alkartasun, Alternatiba, la
recent incorporada Aralar i altres independents abertzales – vol aprofitar l’èxit (o això sembla pel moment) del procés
de pau a Euskadi i presentar-se a Madrid com una força a tenir en consideració.
Les darreres estimacions fetes per Sigma-Dos pel diari El Mundo situen a Amaiur
amb 4 escons (26 d’octubre), mentre que 3 dies abans (23 d’octubre) en preveien
2. Segons les enquestes realitzades, Amaiur es quedaria a un escó del PNB. No
obstant això, els més optimistes apunten que podria igualar als nacionalistes.
El passat dimarts 4, el raper lleidatà Pau Rivadulla, més conegut com Pablo Hasél va ser detingut en ple carrer per dos agents de la Policia Nacional quan es dirigia a gravar el seu nou disc. El van esposar i el van conduir per la força a la seua casa, on es trobava la seua família. Els policies van escorcollar la llar familiar i es van endur llibres i el seu ordinador, fins i tot, el del seus pares i el de la seua germana. Després el van dur fins a Madrid dins d'un furgó policial i el van tancar a la presó de l'Audiència Nacional a la espera de passar a disposició judicial. Finalment, aquest dijous ha estat posat en llibertat provisional sense fiança. Tot i que haurà de presentar-se al jutjat de Lleida un cop al mes. Però, com un cantat de hip hop pot arribar a ser detingut en ple carrer i ser acusat de fer apologia del terrorisme?
Pablo Hasél, ahir a la surtida de l'Audiència Nacional. Europa Press
Sí, apologia del terrorisme. Per cantar unes lletres que critiquen a la monarquia, al govern, als polítics, als mercats i que elogien accions anarquistes - com una on enalteix la figura d'un atracador de bancs o als membres del Grapo - i antifeixistes. Algunes estrofes són més fortes que d'altres. Per exemple, en la cançó "Muerte a los Borbones", en un moment diu que sol somniar que el rei vola pels aires; en el tema "No me da pena tu tiro en la nuca" diu que li fa més pena el "chaval que muere bombardeado" o "el que muere en una patera" que el tret en la nunca d'un "socialisto", d'un "pepero" o d'un "banquero"; i en una estrofa de "Libertad presos políticos" fa la següent rima: "allá fuera prefieren al Canto del Bobo que pensar com mi CD; me importa menos que la muerte de concejales del PP".
Segons l'article 578 del Codi Penal espanyol, l'apologia del terrorisme consisteix en enaltir o justificar qualsevol acte terrorista i menysprear a les víctimes per qualsevol mitjà de comunicació. Se pot arribar a castigar amb dos anys de presó. És a dir, que em de vigilar amb què diem i amb quines ideologies simpatitzem perquè podem acabar una bona temporadeta a l'ombra, com li ha estat a punt de passar a Hasél. Possiblement no hagi tingut aquest destí degut a l'onada de protestes tant per internet com al carrer.
Pensament "il·legal"
Cal tenir respecte a les víctmes innocents - i a les que tenien relació amb el conflicte, també, per suposat - del terrorisme, això ningú ho dubta, ni el mateix Pablo Hasél, que en cap moment menysprea a les vícitmes d'ETA. Però en un país democràtic i lliure no hauria d'estar perseguit simpatitzar ideològicament amb els plantejaments que aquestes bandes armades presenten. Ser comunista o anarquista mai ha estat ben vist, i ser militant antifeixista i anticapitalista, molt menys.
Les lletres de Hasél, però, no només parlen d'acabar amb els Borbons, també denuncien el bipartidisme, l'explotació laboral, les detencions polítiques (com ha acabat estant la seua), l'enverinament dels mitjans de comunicació, el poder dels mercats i dels bancs, les desigualtats socials, la marginació dels immigrants, la corrupció política i judicial, el masclisme, el negoci de les armes entre Espanya i Istrael, etc.
Però tant la justícia com els mitjans van preferir posar els focus en estrofes tant escandaloses com les ja citades en lloc d'escoltar d'altres: "soy el que quiere igualdad pero no reinado"; "No me digas que hablando de cambios te asusto, lo radical es aceptar este mundo tan injusto"; "El PSOE no se queda corto, es otro terrorismo. Estará a favor del aborto, pero mata niños palestinos"; "Hoy esto no sería un nido de incultura crónica, si profesores no explican el porque real del hambre"; "el Vaticano no tiene más religión que la de los billetes"; "mientras la sanidad i la educación se mueren de asco, ahora centrad la atención en ETA i el País Vasco".
Repressió per a tots?
El cas de Pablo Hasél no és el primer, ni molt menys. En altres ocasions hem vist com la justícia espanyola censurava i represaliava expressions en contra de la corona o contra altres integrants de l'establishment espanyol. Recordeu, sinó, el segrest d'aquell número de la revista El Jueves que en portada mostrava als Prínceps d'Astúries en plena "faena". Recordem també el cas de la cançó del grup català Islam que deia que matarien a Pilar Rahola i que fou retirada del youtube després que la tertuliana ho denunciés. Encara més: per cremar un tros de paper on surt retratat el rei pots ser detingut i arribar a pagar un multa de quasi 3.000 euros (uns diners que pocs poden permetre's el luxe de gastar). I la última: per insultar els prínceps també pots ser detingut, tal com li va passar a un regidor basc del PSE.
La fiscalia demanava 1 any i 3 mesos de presó i el jutge, com que el contesten en català, enten que volen guardar silenci. TVE 24h
En canvi, fent un ràpida cerca per youtube, trobem multitud de grups de música neonazis que fan apologia del feixisme i del racisme i que, feliçment, segueixen rebent visites dia rere dia. Els grups d'ultradreta campen al seu gust pel ciberespai. Per suposat que molts grups neonazis acaben desmantellats per la policia. Els telediaris sempre s'encarreguen de mostrar-ho. Però aquests grups solen posseir armes de foc i armes blanques, motiu més que suficient per a que intervingui la policia. Però quan l'única arma és la paraula també cal aplicar la "justícia", com han fet en Hasél? Perquè no fan el mateix amb grups de punk com Estirpe Imperial? Aquest grup, que té molt d'èxit en els entorns skin-heads, llueix lletres del tipus "Guerra en las calles, el asfalto se tiñe otra vez" (Morir o vencer) o dedica sincers homenatges al seu ídol inspirador, Hitler. Altres grups, com Estandarte 88, són més directes: "Piensa bien hermano blanco, esta es nuestra nación; esta infestada por hebreos, no queremos esta invasión"; "Nuestro punto de mira es el sionismo, hemos de luchar".
"Si mañana me detienen, solo me darán mas voz"
Això diu una de les lletres de Pablo Hasél i, com si fos una premonició, així ha estat. Només cal veure les estadístiques de les seues tres cançons més escoltades al youtube, que al mateix temps són les que contenen les lletres objectes de la polèmica: "Muerte a los Borbones", "Democracia su Puta Madre" i "Libertad Presos Políticos". Doncs bé, si mirem quantes visites tenien aquestes cançons abans de la detenció de Hasél, veiem que situen vora les 25.000, 15.000 i 25.000 respectivament. Però en els últims 3 dies Hasél a doblat la seua audiència i ara han rebut una mitja de 50.000 visites cadascuna. Així que, tal i com va passar amb el cas de la revista El Jueves, la medicina que ha volgut aplicar la "justícia" a resultat ser pitjor que la enefermetat.
Després de tant de temps d'inactivitat vacacional i sabàtica per fi torno a escriure al bloc. Si no ho he fet abans és perquè estava plantejant fer-li un rentat de cara i canviar algunes coses. De moment ja he canviat el format i el pròxim serà canviar el nom, que l'actual no m'acabava de fer el pes...
Però no només li vull donar un nou aspecte sinó també explorar i aprofundir més en les possibilitats d'aquest mitjà tant meravellós com és internet. Això sí, l'estil no el canvio per res! Seguiré escrivint en català (no feia falta dir-ho) i seguiré escrivint del que ens ocupa i preocupa en clau ebrenca, republicana i catalanista. Com no!
I volia començar aquesta nova etapa recordant a un personatge que, professionalment, significa molt per mi, Jordi Dauder. L'actor badaloní, que ens va deixar el passat dia 15 de setembre, va ser la meua primera noticia com a periodista i després d'haver conegut més coses sobre ell encara l'admiro més. Si vos sona el seu nom, segur que us sona (i mai millor dit) la seua veu, doncs és el doblador de l'Emperador Palpatine a la saga Star Wars i ha posat veu a molts altres personatges. També va ser un dels protagonistes de la sèrie de TV3 Nissaga de Poder i actualment el podem veure a les pantalles en la seva darrera i pòstuma pel·lícula, Catalunya Über Alles, on interpreta un polític amb moltes semblances al nostre estimat Anglada.
Aquí vos deixo el magnífic discurs que pronuncià quan li van donar el Gaudí d'Honor l'any passat. "Gaudiu-lo":
