La “política” de Josep Anglada: Insults i xenofòbia

Va assegurar que no deixaria que l’Europa cristiana fos ocupada per l’Islam i va titllar d’inútil a Montilla i de gandul a Carod

Anglada, pletóric, saluda als seus incondicionals.

Dani Sainz de Aja Valls, Bellaterra. Les enquestes no els donen cap escó, tot i així, Josep Anglada i el seu partit Plataforma per Catalunya aconsegueixen que se’n parli d’ells. Durant l’acte central de la seva campanya, Plataforma va deixar ben clar que el seu estil de fer política era ben diferent al que mostren els altres partits. Anglada, amb veu enèrgica i recordant als grans oradors de masses del darrer segle, va arremetre contra els polítics de totes les formacions i contra els immigrants, concretament els musulmans.

Josep Anglada va presentar el seu partit com “la resistència contra l’ocupació a la que ha estat sotmesa Catalunya”, la garantia de que la seva “Europa cristiana no serà ocupada per l’enemic islamista”. Anglada i els seus seguidors - molt participatius a l'hora d'insultar i aplaudir els comentaris més extremistes - no tenen cap dubte: “L’única solució possible és la repatriació”. Una altra solució que va proposar Anglada fou aprovar mesures més dràstiques i dures contra qualsevol tipus de delinqüència.

Encara no satisfet, va voler encendre més els ànims acusant a l’actual classe política “podrida, parasitària i decadent” de no haver fet més que robar als treballadors catalans i enriquir-se. Per sort, Plataforma per Catalunya té les mans netes, com Anglada va repetir fins l’extenuació.

Tampoc li va tremolar la mà a l’hora de titllar de “traïdors a la pàtria” a Mas, Montilla, Puigcercós i Sánchez - Camacho. També li va dedicar unes paraules al President Montilla, del que va dir que “és un inútil i un incompetent”. Fins i tot va voler fer broma de la poca carisma del President dient que “farà millor cara el dia que es mori”. El “gandul”, com va anomenar-lo el líder de PxC,  de Carod-Rovira també va ser mencionat per haver defensat “un Islam a la catalana”. Alícia Sánchez-Camacho tampoc va fugir d’un Anglada cada cop més engrescat pel seu públic. La líder del PPC “és passa més temps als salons de bellesa que preocupant-se pels problemes dels catalans” i va acabar titllant-la “d’impostora i pocavergonya”.

D'esquerra a dreta: Dewinter, Anglada i Strache.

Xenofòbia a la catalana i a la europea

Mentre la sala de l’Hotel Catalonia esperava l’arribada dels membres de PxC la Cavalcada de les valquíries de Wagner, l’ària preferida pels bombarders nazis, sonava de fons ajudant a formar l’ambient idoni per a les consignes racistes i extremistes que allà mateix s’anaven a pronunciar.

Primer – Anglada fou l’últim en parlar – va pujar al faristol August Armengol, segon per Barcelona. El membre de PxC va assenyalar als immigrants com una de les causes principals de l’actual crisi. Segons ell el secret més ben guardat de la Generalitat és quant ens costa mantenir als immigrants. “Si no paguéssim la sanitat dels immigrants podríem pagar el dèficit de la Generalitat”, va dir Armengol.  

L’acte va poder comptar amb la presència i veu de dos pesos pesats de la política d’extrema dreta europea, Filip Dewinter (Vlaams Belang de Flandes) i Heinz-Christian Strache (FPÖ d’Àustria). El cap del moviment nacionalista flamenc, Dewinter, va rebutjar la multiculturalitat perquè suposa, com va dir ell, multicriminalitat i multiproblemes. Si per ell fos, “faria tornar els immigrants al seu país a peu”. Per la seva banda, Strache va animar a preservar la identitat històrica d’Europa.

Anglada saluda de la manera que a ell tan li agrada.

El públic, entre ells un petit grup de cap rapats, es va entregar totalment al seu líder Anglada. Primer amb crits de “Josep Anglada, estàs de puta mara” i després xiulant i insultant als immigrants musulmans que apareixien en els vídeos que es van passar durant el míting. Aquest regidor de Vic i ex-militant de Fuerza Nueva i Frente Nacional domina millor que ningú el discurs populista i demagògic, per això quan el periodista Gonzo de el Intermedio (la Sexta) el ficava contra les cordes amb gran facilitat, no podia fer altra cosa que respondre amb males maneres. No obstant això, la gent a qui s'adreça només vol sentir que els immigrants són els culpables de la greu situació actual, les altres polítiques tant els ho importa. Anglada ho sap i sap com canalitzar aquest ressentiment. 
Es impossible predir fins on arribarà el fenomen Josep Anglada. Qui sap si el seu discurs es radicalitzarà encara més o si acabarà desapareixent després del 28 N. Per als qui l’hagin vist dirigint-se al públic no els costarà massa relacionar-lo, salvant les distàncies i el context, al Hitler dels grans discursos a Nuremberg.