Benet XVI gairebé no es deixa veure durant la seva visita exprés a Barcelona

La visita va destacar per la consagració a Basílica de la Sagrada Família i per les nombroses protestes que es recollien al carrer

El Papamòbil passant a tota velocitat per la Via Laietana.

Dani Sainz de Aja Valls, Bellaterra. Travessant els carrers de Barcelona a tota velocitat. Així és com centenars de persones – curiosos, catòlics, barcelonins i molta gent vinguda de fora – recordaran haver vist al Papa Benet XVI aquest diumenge. L’objectiu del Papamòbil era clar: arribar de seguida a la Sagrada Família i començar la cerimònia més important en la història del temple de Gaudí, la cerimònia en què passaria a ser Basílica de la Sagrada Família. I de tornada el mateix, una altra carrera per arribar al esmorzar que es feia a la seu de l’arquebisbat de Barcelona.

            A primera hora del matí molts fidels, la majoria venien en autobusos des d’altres ciutats espanyoles, es congregaven al llarg del recorregut que Ratzinger hauria de fer a bord del Papa Mòbil a les 9.00h. No obstant l’arribada de tanta gent de fora, l’afluència de públic al llarg del trajecte era força irregular. La majoria es van concentrar al llarg de Marina i a la Plaça de la Catedral, deixant altres trams gairebé buits i amb l’única presència dels milers de mossos que formaven un immens cordó al voltant de la calçada. Possiblement fou per aquesta raó que el Papamòbil accelerés més del previst i en lloc d’anar a 10 km/h, velocitat ideal perquè els fidels poguessin saludar i veure al Papa, el vehicle blindat ho fes a 40 km/h.

La Sagrada Família ja és basílica

L’obra insígnia d’Antoni Gaudí va completar-se, al menys en valor espiritual, al ser rebatejat com a basílica per Benet XVI. El Papa va ser rebut pel rei Joan Carles, pel President Montilla i altres polítics catalans de primera plana. El temple, ara basílica, va omplir-se de gom a gom. Entre els milers d’assistents hi havia tota la cúria eclesiàstica catalana, les autoritats del país i representants d’altres organitzacions religioses i civils.

            El moments més importants de la cerimònia, que va allargar-se durant més de dues hores, van arribar quan el Papa Ratzinger va beneir la Sagrada Família amb aigua i quan l’arquebisbe de Barcelona, Josep Martínez Sistach, va llegir la butlla del Vaticà que feia oficial el nou estatus de basílica del temple.

Gent a favor i en contra a parts iguals

Al llarg del recorregut que havia de travessar el Papamòbil es podien veure banderes del Vaticà i pancartes en contra de l’Esglèsia a parts iguals. La majoria de les missatges en contra de la visita papal feien referència als cassos de pederàstia i en contra al finançament públic d’aquesta visita. La campanya “Jo no t’espero” també va tenir molt d’èxit i era freqüent trobar balcons amb aquesta pancarta o gent pel carrer que la duia. La protesta més destacada, però, va ser la besada multitudinària de gais i lesbianes al pas del Papamòbil per la Plaça de la Catedral.

Pancartes de protesta en un edifici del Carrer Marina

            Tot i les protestes, Benet XVI va estar arropat per milers de fidels catalans i per d’altres vinguts des de la resta d’Espanya. Com si d’una excursió del col·legi es tractés, els catòlics vinguts de fora, majoritàriament de Madrid i Saragossa, arribaven en autocars contractats especialment per l’ocasió i en grups. Molts d’ells eren joves que van dinamitzar la llarga espera del Papamòbil amb tot tipus de càntics. Els meus freqüents van ser “ésta es la joventud del Papa” o “sí, sí, sí, el Papa ya está aquí”.