Els exteriors del SAF ofereixen un raconet envoltat de natura on poder relaxar-se

El lloc ideal per fer esport a l’aire lliure o simplement veure passar la gent

Dani Sainz de Aja Valls, Bellaterra. L’esport a la Universitat Autònoma té nom propi: el SAF (Servei d’Activitat Física). Es troba vorejant els límits del campus per la part que frega l’autopista. Les instal·lacions del SAF són envejables: gimnàs, piscina, pistes de tennis, pàdel i esquaix, camp de futbol, pavelló poliesportiu, activitats dirigides... No obstant el ventall d’escenaris n’hi ha un que contrasta amb els demés. Es tracta del parc que hi ha a l’exterior de l’entrada del SAF. Un lloc que a falta d’oferir una estampa plena d’energia i dinamisme, ens regala un paratge natural per relaxar-se.

Res més arribar-hi, el bus intern deixa uns nois carregats amb bosses de gimnàstica que ràpidament entren al SAF. Dalt de la porta hi ha el pont que uneix per sobre la carretera la part on hi ha el gimnàs i la piscina amb la part del pavelló i el camp de futbol.

Asseguts en un dels bancs, la brisa i el sol de migdia ens invita a quedar-nos tot el que faci falta i més. Es nota que estem a l’aire lliure i rodejats de natura. Només cal girar el cap d’esquerra a dreta per veure, darrere de les instal·lacions esportives, el frondós bosc que s’alimenta d’un petit rierol. La panoràmica es completa amb la visió, al fons, del símbol de la UAB: les quatre torres que simbolitzen les quatre branques del saber.

El petit parc que centra la nostra atenció només té dues tauletes de picnic, dues taules de ping pong i uns bancs. Un grupet de nois aprofiten el mobiliari i mentre uns seuen als bancs, els altres juguen al ping pong trencant el silenci dels arbres amb les seves rialles i amb el repicar de la pilota contra la taula.

Al costat d’aquest parc es troben les tres pistes de tennis i les dues pistes de pàdel de les que disposa el SAF. És gairebé l’hora de dinar i només hi ha dos valents que encara juguen. No és un Nadal contra Federer però resulta igualment agradable veure’ls jugar. Un d’ells, el més prim, agafa la raqueta amb força traça i pareix que va guanyant ja que tota l’estona envia les pilotes on l’altre no hi pot arribar.

Vorejant les pistes hi ha un passeig que s’allarga gairebé fins a l’autopista. Els arbres que l’adornen ja han notat millor que ningú que és tardor i han canviat el color de les seves fulles al groc. La majoria s’han caigut de les branques i han tintat d’ocre el terra.

Aquesta imatge de tardor encara fa més gran la sensació de tranquil·litat que es percep en l’ambient i que fa que t’entrin ganes de gitar-te a la gespa i tancar els ulls per un moment i oblidar les preocupacions, els treballs i els exàmens.