Un bon periodista, una bona persona

Títol: Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el bueno periodismo.

Autor: Ryszard Kapuściński

Edita: Anagrama. Any 2002, Barcelona.

Pàgines: 124

Títol de la edició original: Il cinico non è adatto a questo mestiere. Conversazioni sul buon giornalismo.

Primera edició: Any 2000, Roma.

Ryszard Kapuściński (Pinsk, 1932 – Varsòvia, 2007) va ser un dels periodistes i dels intel·lectuals més importants del segle XX. Durant la major part de la seva carrera va ser corresponsal a Àfrica. Era la època de la desconolonització, de les guerres civils, dels dictadors titella i dels genocidis. També va estar present en l’intent de cop d’Estat contra Gorbachov l’any 1991 i en altres revolucions importants del segle XX. Aquest és un llibre on Kapuściński es fa valdre de la seva experiència i de l’autoritat que aquesta li dóna per comentar alguns temes importants en el periodisme.  

El llibre es troba a mig camí entre el gènere de l’assaig i entre l’entrevista purament periodística ja que s’estructura en tres converses. La primera part és un congrés celebrat a Itàlia l’any 1999 on va participar Kapuściński i que estava moderat per Maria Nadotti. El segon text és una entrevista realitza pel periodista italià Andrea Semplici i l’última part és una trobada entre el reporter polonès i l’escriptor britànic John Berger novament moderada per Nadotti.

A Los cínicos no sirven para este oficio es parla de l’ètica i la independència ideològica en el periodisme i sobre la manera en que els reporters s’han d’adaptar als canvis. La història canvia i el periodista l’ha de contar quan encara és actualitat, ha d’estar sempre “actualitzant-se”. Kapuściński també comenta la seva experiència en el continent negre i la història dels fets i dels líders que van canviar els nous països post-colonials.

No menys important és el tema de com es perceben els nostres missatges. El periodista és l’encarregat de transmetre la realitat i segons el què conti podrem fer-nos una idea del món o una altra. «Els mitjans de comunicació creen el seu propi món i aquest món seu es converteix en més important que el real», diu el reporter polonès.

No obstant que tot el què es parla en el llibre és molt interessant, els estudiants de periodisme hauríem de reflexionar més profundament sobre l’ètica en el periodisme i sobre l’actitud que hem de tenir vers la realitat. El punt de vista de Kapuściński és que el bon periodisme és el que es fa des de la empatia. Per davant de tot, com ell diu, cal ser bones persones per entendre els demés i comprendre i compartit amb tot el món el seu patiment, les seves preocupacions, els seus interessos.

Els periodistes no han de interpretar res, només transmetre-ho de la manera que ho hem rebut. Per això els periodistes no poden ser uns cínics. Els periodistes «existim solament com individus que existeixen pels demès, que comparteixen amb ells els seus problemes i intenten resoldre’ls, o al menys descriure’ls»