Europa s'aïlla del Regne Unit i el Regne Unit d'Europa

Diu el tradicional acudit britànic que quan el Canal de la Mànega es trobava innavegable per la boira, és el continent europeu el que quedava aïllat. Aquest vell sentiment imperialista, que rememora amb melancolia l'època victoriana, avui dia es torna per molts britànics en euroescepticsime. El Regne Unit va ésser el melic del món i encara avui ens ho recorden.

Banderes de la UE i el Regne Unit. /ANDY RAIN (EFE)

Tot i que la Gran Bretanya ha estat un membre vital de la Unió Europea, sempre han posat obstacles en l'aprovació de polítiques d'integració econòmica, sempre en defensa de la seva independència fiscal. Ara bé, ni la pròpia dama de ferro,Margaret Thatcher, va arribar a fer ús del dret de veto. El passat divendres, el primer ministre David Cameron va arribar més lluny i va fer-lo servir amb l'esperança de forçar als altres membres de la Unió a acceptar les seves exigències.

Per aprovar les reformes dels tractats segons els plans d'Àngela Merkel i de Nicolàs Sarkozy, l'acord havia de ser total entre els 27 Estats membres de la UE. L'objectiu de Cameron, però, passava per defensar la capitalitat i independència financera de la City londinenca abans que cedir a les necessitats comunes d'Europa. Al no arribar a cap acord, les reformes es van aprovar pels altres 26 Estats, 9 d'aquests països sense euro (incloent Dinamarca que no està obligat a adoptar-lo en el futur).

Sarkozy deixa plantat al primer ministre britànic, David Cameron.

Què implica el pas enrere de Cameron?

Quasi tots els analistes coincideixen en que la decisió de David Cameron afectarà negativament a les dues parts. Per una banda, el sociòleg Zigmunt Bauman "les possibilitats de que el Regne Unit funcioni al marge d'Europa són mínimes, perquè ni tan sols una superpotència com Estats Units es capaç d'actuar al marge dels mercats globalitzats". I per l'altra, el catedràtic d'Estudis Europeus d'Oxford Timothy Garton creu que Europa "no li convé que una de les seves majors economies, i la que inclou el seu principal centre financer, resti al marge".

Està clar que per defensar els interessos del Regne Unit dins de la UE, cal estar-hi dins. En aquest sentit surten perdent els britànics ja que a partir d'ara es poden quedar fora de moltes cimeres importants i, especialment, fora d'un nou "govern" econòmic europeu. També pot ser desastrós per ambdues parts aïllar la City. Aquest centre financer representa un terç de l'activitat bancària de la UE i més de la meitat de les exportacions internacionals. El Regneu Unit també ha estat clau en matèria de investigació i innovació (què seria de l'EEES sense Oxford i Cambridge?) i va ajudar a que Europa abracés l'economia globalitzada ajudant a trencar els grans monopolis nacionals.

Unions i divisions

Cameron ahir pel matí / OLI SCARFF
(Getty Images)

En contra del que pugui semblar, però, l'aïllament del Regne Unit ha servit per unir més la resta d'Estats membres de la UE. A l'inici de la cimera, semblava impossible arribar a un acord a 27. Hi havia el risc de separació entre els 17 països de l'eurozona i els 10 restants. Però la jugada de Cameron, va fer que els 26 restants decidissin ajuntar esforços per salvar l'euro i acceptar les noves exigències d'austeritat que proposava Merkel.

Cameron va declarar que la seva estratègia seguia defensar els interessos econòmics del Regne Unit. Però més que defensar el lobby de la City, va defensar el lobby de l'ala més conservadora i euroescèptica del seu partit. Darrerament, alguns tories han demanat convocar un referèndum plantejant la sortida de la UE i algun d'ells ha dit que seria millor semblar-se a Suïssa. Tampoc és un misteri el moviment del premierbritànic tenint en compte que el seus votants són majoritàriament euroescèptics.

No obstant això, el seu soci de govern i viceprimer ministre, el lliberal Nick Clegg, no va acudirahir a la sessió parlamentària en que Cameron havia de donar explicacions sobre la seva posició, assenyalant així el seu desacord. Els lliberals són el partit més europeista del Regne Unit però també formen part de la coalició que governa el país. Amb això, el distanciament no només podria ser amb Brussel·les sinó també en el 10 de Downing Street.