Dóna corda al... castellà?

Un altre cop més. Un altre atac més. Que li estan fent a la nostra llengua? Des de que sóc a Barcelona m’he donat compte de que el català és una llengua estranya en el seu país. Tots sabem parlar el castellà (no tenim més opció que aprendre’l) mentre que una gran part de la societat catalana no sap parlar el català. O no el saben parlar o no volen. Per què hi ha molta gent que salta de seguida a ficar-se la etiqueta de català per dir que no vol la independència però després no parla gens de català.

En la universitat, al menys en la facultat de comunicació de la UAB, el català també és llengua sense pàtria, perquè si a Catalunya no el català no està institucionalitzat (exceptuem Andorra), com el preservarem? Allà, a la universitat, la meitat de les classes les rebo en castellà. Personalment no tinc problema amb això. Sóc castellanoparlant i m’hi entenc perfectament, a més de que els professors tenen tot el dret a parlar com vulguin mentre els alumnes els entenguéssim. L’únic esforç que em suposa és fer la traducció simultània com prenc apunts.

El que no m’agrada d’aquest assumpte és que no veig en ells la menor intenció de fer un esforç. Pot ser creuen que el fet de ser professors universitaris els dóna immunitat. Es per això que vull citar un cas personal: el meu propi pare. Ell és madrileny, al cent per cent. Fa molts anys vam venir a viure a Catalunya sense saber res de català (jo havia nascut a Barcelona, però) i, el meu germà i jo de seguida, el vam acabar aprenent. Mon pare va trigar més a parlar-lo. Fa ja cinc o sis anys va començar a treballar de professor i li van exigir el nivell C de català. Se’l va treure. No n’estic totalment segur, però imagino que a les seves classes no parla en català, però sé que de cada quatre paraules una o dues les diu en català. Fins i tot ho fa a casa. Tal ha estat el seu esforç que d’alguna manera o altra a interioritzat el català. “Venga, pon la taula” és un exemple del seu “catanyol”.

Doncs hi ha professors, i no professors també, que porten vivint a Catalunya molts més anys que el meu pare i ni tres. El més greu, però, és que estem parlant d’educació. Ja està clar que a la carrera de periodisme no ens han d’ensenyar català (no és del tot cert, ja que tenim una assignatura de català estàndard oral). És només pel simple fet que per ser a Catalunya hauríem de rebre les classes en la nostra llengua, o al menys que s’esforcin perquè així sigui. I la gota que va fer vessar el got va estar l’examen de l’assignatura escriptura en premsa, el qual estava redactat en castellà. No val l’excusa que hi ha gent de la resta d’Espanya estudiant a l’Autònoma. Després de tres mesos llegint i escoltant el català poden entendre perfectament dues pàgines d’un examen.

Això no és tot, no he dit res encara de la sentència del TSJ. Ara ho faré. Només volia dir tot això que ja feia més d’una setmana que em passava pel cap.