Poder absolut, majoria relativa

És una evidència que quan Mariano Rajoy formi govern d’aquí un mes no li farà falta cap soci per tirar endavant el seu programa, sigui quin sigui. Amb 186 escons – la majoria absoluta de la cambra esta fixada 176 – el Partit Popular gaudirà de la majoria absoluta més ampla de la seva història i segona més gran de la jove democràcia espanyola, per darrere del rècord dels 202 diputats de Felipe González el 1982.

A simple vista, i si ens deixem guiar pels titulars de la premsa, podem afirmar que el PP va arrasar. Va triturar el PSOE. I va deixar clar que el país ha votat a favor del “cambio” que en teoria representa Rajoy i la seva comitiva. Per si ens quedava algun dubte, les xifres de la cambra ens ho confirmen: els populars passen de 154 escons a 186. El PSOE de 169 a 110. Encara dubteu que la victòria del PP fou aclaparadora?

Doncs jo, que m’he pres la molèstia de contrastar algunes xifres, sí que ho poso en dubte. Els resultats del Partit Popular no foren bons perquè els espanyols van decidir al uníson triar a Mariano Rajoy com a president, foren bons perquè la gent va optar per castigar el PSOE i per votar a partits minoritaris.

Rajoy obté majoria absoluta obtenint només 500.000 vots més que el 2008

La majoria no vota el PP

Mirem les xifres: el PP passa de rebre 10.278.010 vots el 2008 a rebre’n 10.830.693, un 5,4% més, però va augmentar un 20,8% els seus parlamentaris. El PSOE, en canvi, va perdre un 38,2% de vots (això vol dir que 1 de cada 3 votants socialistes els van girar l’esquena) i es va quedar sense el 34,9% dels seus diputats. I els altres partits? Cap d’ells a perdut vots i els que n’han perdut, han aconseguit mantenir el nombre d’escons (és el cas d’ERC, de CC i del BNG). Alguns partits com IU, UPyD i PACMA han doblat el nombre de votants i, curiosament, els dos partits minoritaris que més s’han desplomant han estat els feixistes Falange Española i Democracia Nacional, que han perdut més de 10.000 vots (els haurà absorbit el PP?).

Tots aquests càlculs estan realitzats sobre el total del vots vàlids a candidatures polítiques, és a dir, que representa la voluntat del 51,6% de la població d’Espanya. La resta són les persones que no poden votar (23,9%), els que es van abstenir (20,65%), els que van votar en blanc (0,7%) i els que van votar nul (0,67%). Per tant, si d’aquest 51,6% el PP representa el 44,62% dels vots... arribem a la conclusió que els populars són la opció triada pel 23,03% dels espanyols. En canvi tenen el poder del 53,14% del Congrés del Diputats, la cambra que representa el poble espanyol.

Gràfic explicatiu dels càlculs què hem seguit abans. Per abstenció obligada entenem a tots aquells que no
entren en el cens electoral. Font: pròpia.

El sistema menys dolent de tots

El què és cert és que el Partit Popular ha estat la força política més votada i la que, amb justícia, governarà. El nostre sistema electoral no és perfecte – que li preguntin a IU i a UPyD. És injust que un vot tingui un pes diferent en depèn quines províncies, però també cal recordar que no votem qui serà el president espanyol, votem al llista de diputats que volem que representi a la nostra província. Per això, cada circumscripció ha d’ajustar quants vots calen per que s’esculli un representant, ja que aquests han de ser proporcionals a la població de la província.

El que possiblement no sigui tant just, tenint en compte les xifres que hem repassat, és que el PP tingui carta blanca per fer el que vulgui, sense necessitar – a priori – l’opinió de cap altre partit, quan només representa la meitat dels votants. I també cal qüestionar-se si és bo o dolent que un govern tingui poder absolut en temps de crisi. Pels mercats (i Merkel) segur què és bo que hi hagi algú que apliqui les retallades que demanen sense que ningú s’hi oposi. Però, que apliquin mesures que afectaran a tothom, quan la majoria dels espanyols no ha votat el PP és tant democràtic com les urnes han determinat? Si més no, com va dir Winston Churchill en el seu dia: “la democràcia és el menys dolent de tots els sistemes polítics”. També depèn del tipus de democràcia, dic jo.